blog en catala

Sense objectius no hi ha fita

Amb la freqüència oblidem el que és obvi: sense plantejar-nos objectius és molt difícil que arribem als resultats satisfactoris.

Els objectius ens permeten “centrar el focus” i “centrar-nos” amb el que pretenem.

S’atribueix a Albert Einstein una reflexió plena de sentit comú: “si continues fent el mateix, no esperis que els resultats siguin diferents”; si el que estem fent no ens permet arribar als objectius plantejats hem de canviar la manera d’actuar per assegurar-nos la consecució dels objectius proposats.

Els objectius que ens plantegem han de ser observables i medibles; això ens permetrà avançar a la direcció adequada, reforçar l’assoliment i motivar-nos per continuar amb la tasca.

Un cop plantejats els objectius podrem dissenyar un pla d’acció i compartir amb el nostre equip les activitats per emprendre.

Compartir els objectius i el pla d’acció amb l’equip és imprescindible si volem avançar la empresa i tenir èxit, “alinear” a tot el personal llaures a la consecució dels objectius comuns.

Objectius diaris, objectius setmanals, mensuals, etc.

Aquestes pàgines t’ajudaran a aconseguir-ho

Arriba a l’excel·lència

Hi ha dos tipus de persones: les que ho intenten y les que no.

Aquest llibre és una guia  per aquells que sí que ho intenten, els que volen ser millors, els que voler ser protagonistes de la seva vida; no uns simples espectadors. Els que pensen que el guió està per escriure i que ells poden inventar-lo. Els que no es conformen amb el que són i volen més.

Si ets un dropo no fa falta que llegeixis més, perdràs el temps: deixa que els demés decideixin per tu.

Els que vulguin seguir, els que ho vulguin intentar, trobaran en aquest llibre una guia ràpida i senzilla que els ajudarà a adquirir els 7 hàbits de la gent altament efectiva. Si la segueixen arribaran a ser, segur, allò que poden arribar a ésser.

No parlem de teoria sinó de pràctica, del dia a dia d’una vida excel·lent.

I amb l’èxit arriba també la satisfacció d’haver-ho aconseguit. Només els que s’ho proposen hi poden arribar. Els demés ni ho entendran.

Respon-te a una senzilla pregunta: Vols?

Rebutjar o educar?

Lap trop sid mien troc class a estem devin primetico

Hem estat educats per el codi únic i, en canvi, hem de viure en un món on el numero de codis tendeix a l’infinit.

D’avant això podem desesperar-nos ( que és la opció fàcil) o intentar enriquir-nos davant tant diversitat, davant tant nous codis.

Es la nostra decisió: està de part de la oportunitat o del canvi sense sentit, de la frase que no ens aporta res (com la de l’inici del text: has intentat descobrir el seu significat o l’has rebutjat immediatament per no perdre el temps?).

Hauríem d’entrenar la ment a trobar riquesa davant tant canvi, davant un món tant divers, davant unes persones tan diferents, davant unes cultures moltes d’elles per a nosaltres desconegudes.

L’estadi 6 pretén precisament això: enriquir-nos amb el caos, generar caos i acabar dominant el caos per enriquir- nos d’ell.

¡Quin repte!

I recorda: aracne stop raivnac is secnemoc iuva

Saps liderar equips?

Construir un equip requereix una condició imprescindible: construir-se a un mateix. El lideratge és el procés mitjançant el qual una persona aconsegueix construir-se a sí mateix facilitant la construcció dels altres per aconseguir un objectiu comú.

Segons la concepció clàssica al líder se li associaven paraules com determinació, capacitat de persuasió, resiliència, soledat, fortalesa, etc.

En canvi, segons la nova concepció, el líder és algú (com els altres), en procés, que té una capacitat especial per establir relacions amb els altres, que esdevindran enriquidores per a tots, i de diferent manera per cada un dels components de l’equip.

D’aquí que una de les fortaleses dels equips d’aquest segle sigui la diversitat, de manera que esdevingui feina de tots relacionar entre sí els recursos de cada membre per avançar.

Aquest és el secret per assolir un equip d’alt rendiment, format per persones interdependents que mitjançant les relacions que saben establir entre ells aconsegueixin arribar als objectius plantejats, a la vegada que es construeixin i enriqueixin mútuament.

Allibera el líder que hi ha dins teu

En un moment prematur de la nostra vida ens enfrontem a una disjuntiva que marcarà la nostra existència: tries si vols ser espectador o protagonista del teu propi projecte vital.

El drama és que aquesta disjuntiva no es planteja de sobte ni requereix una decisió d’un moment; és una opció que ve donada per milers de petites decisions que prenem gairebé sense adonar-nos.

Eleccions com a què dediquem el temps lliure, quins amics escollim, quines lectures, què fem durant els caps de setmana, etc.

Segons la qualitat d’aquestes decisions acabem en sabatilles davant el televisor veient passar la nostra vida, d’espectadors; o liderant la nostra vida, pretenent “l’excel·lència i l’elegància”.

En resum, podríem dir que es tracta d’un procés d’alliberament personal, en el qual vam decidir prendre el timó de la nostra vida, liderant el nostre projecte en cadascuna de les cinc dimensions: física, emocional, racional, moral / social i espiritual.

No és un camí fàcil ni còmode, però sí apassionant i motivador; la diferència entre ser espectador o protagonista; tampoc està exempta de riscos, errors i disgustos. És el gust de l’autenticitat.

T’atreveixes?

L’empresa forma part de tu (t’agradi o no)

Explica’m la teva empresa sense números i et diré el bon professional que ets!

“Jo sóc jo i les meves circumstàncies”, deia Ortega i Gasset per significar que les circumstàncies són una part substancial de nosaltres mateixos, del propi jo.

En les societats econòmicament desenvolupades, el món de l’empresa i el treball, es fon amb aquestes circumstàncies de la qual ens parlava Ortega, fins al punt de constituir-se, en molts casos, en definitòries del nostre jo. La gran majoria de persones no et pregunta qui ets? Et pregunten, més aviat: on treballes ?, de què treballes ?, què fas? o què ets ?, però no qui ets?

Si l’empresa forma part constitutiva de nosaltres mateixos, del nostre jo, resulta fonamental per al nostre èxit conèixer i integrar el món de l’empresa en les nostres vides, fins al punt que potenciar-nos a nosaltres mateixos equivalgui a potenciar a la nostra empresa.

L’empresa en la qual treballem ens defineix i nosaltres la definim a ella. El sentit de pertinença adquireix així un nou significat i es converteix en essencial, ja que ens ajuda a integrar la nostra personalitat, els nostres valors, la nostra cultura i, fins i tot, les nostres relacions.

No podem pretendre’ns únics si, al seu torn, la nostra empresa no ho és també. No podem pretendre’ns excel·lents si el nostre treball i la nostra empresa no arriben a l’excel·lència. De fet, no podem pretendre’ns feliços si la nostra relació amb el món del treball no és plena, ja que el món del treball i “nostre” món, són un mateix món.

Fa uns dies, comentant aquest pròleg amb una líder, em deia que se sentia completament desmotivada i sense cap il·lusió per continuar en la seva empresa. Empresa gran i influent, que per raons de confidencialitat no desvetllaré el seu nom. Literalment em va dir: “la manera de fer les coses que té el director i els de dalt no té res a veure amb els meus valors i amb el meu ser”. Va prosseguir: “i no és només cosa meva, perquè la gent està marxant, ningú vol pertànyer a la nostra empresa. Jo també vull marxar i com més aviat millor “.

Confiança i Sinèrgia

Les persones ens agrupem per aconseguir els nostres objectius de forma eficient, es a dir, busquem el millor resultat amb el menor us de recurs possible.

Un dels efectes del equip són les sinergies, o col·loquialment, quan un més un sumen més de dos.

Què fa que això es produeixi? En la meva opinió hi ha varis factors que provoquen aquesta sinergia. Un d’ells és la confiança. Cada un de nosaltres és diferent, cada un de nosaltres aporta algo diferent al col·lectiu, i de la unió d’aquestes diferències apareix algo major, algo capaç de fer més del que faria cada un pel seu compte,…

Quan confiem, quan deixem que l’equip treballi amb nosaltres i nosaltres ens entreguem al equip, coses meravelloses poden succeir,… sembla impossible que ens aguantem sense esforç tots, en equilibri, sent tan diferents, i en el fons vius des de dins, no ets conscient del que estàs aconseguint, simplement confies i realitzes la teva funció. Quan ho veus des de fora et preguntes com algo aparentment tan difícil ho has aconseguit d’una forma tan fàcil… La resposta és: CONFIANÇA.

Cada un ha confiat en l’altre i en el grup. Cada un ha absorbit la pressió i ha regulat la força per mantenir el sistema en equilibri davant dels canvis,… i quan aquest s’aconsegueix, tot flueix sense esforç.

Un dels elements principals que distingirà un equip de un grup serà la confiança.

I tu, confies en el teu equip?, creus que podria millorar el rendiment si es millorés aquesta confiança?… Si és així, no ho dubtis, contracta els serveis d’un coach i treballeu junts en aconseguir aquestes sinergies, converteix el grup de gent en el que estàs en un equip de màxim rendiment!

Bernat Fortuny
Coach & Trainer

Les emocions manen. Convenç amb elles!

Hi va haver un temps no molt llunyà en què “emocionar” era una cosa que es reduïa a l’àmbit familiar i, majoritàriament, femení.

Però som al segle XXI i parlem del món del treball. I en aquest segle ja no n’hi ha prou amb emocionar-se, ni amb dominar les nostres emocions, sinó que reivindiquem el valor i la funció de les emocions en tots els àmbits de la vida, també en el laboral.

Per treballar, per dirigir, per planificar, per comunicar, per vendre, per servir al client, resulta imprescindible integrar les nostres emocions si volem arribar a resultats exitosos i duradors.

Ens emocionem i el nostre objectiu és, a través d’aquesta emoció, arribar a emocionar als altres, aportar calidesa i humanitat a la nostra relació per proporcionar-li una personalitat única i memorable.

Quan ens emocionem i, quan hem aconseguit emocionar, ens convertim en únics, en diferents; fins a arribar a l’enamorament.

Només depèn de cada un de nosaltres, de la nostra dedicació i el nostre esforç.

O canvies o estàs mort

Deia el filòsof que mai pots banyar-te en el mateix riu, per significar que “tot canvia” constantment.

Ja no es perquè ho digui Heràclit, sino perquè ho comprovem cada dia.

Per exemple, en el restaurant que vaig menjar ahir hi he menjat varies vegades. Cada dia és diferent. No hi ha res igual o poques coses. Parlava amb el propietari i em deia que cada dia és una història diferent, unes circumstàncies diferents i que gràcies a aquests canvis constants no els atrapa la rutina. I que presentar sempre els mateixos plats és un suïcidi. O el forner. O el de la fruita del mercat o qualsevol altre.

Potser en el segle V abans de Crist calia buscar-se exemples enginyosos per demostrar-ho, però avui en dia es suficient amb estar atent a qualsevol aspecte de la vida per concloure que TOT, CONSTANTMENT, està en procés de canvi continu. Fins i tot morts les persones canviem.

Actualment, a la que ens descuidem, esdevenim en fòssils inadaptats incapaços de viure en el nostre món.

Desterrem la frase “en els meus temps”, doncs els nostres temps són aquests en els que estem vivint, llençats a l’existència a un món que no s’atura; especialment en l’entorn laboral i empresarial.

El que ahir servia, avui resulta obsolet, moltes vegades, fins i tot inconvenient o perjudicial.

Davant aquesta realitat no caben mitges tintes: o ens llancem a la mateixa velocitat per assumir-ho, o ens deixem devorar (apartar) pel canvi; no hi ha camins intermedis.

Si vols viure, tenir èxit, ser feliç, atreveix-te: CANVIA

M’he llegit un llibre de recursos humans

En una visita de preparació per a una formació per a l’equip comercial d’una empresa, mentre estava aclarint certs punts amb el gerent, la secretària va trucar a la porta. Mentre la secretària entrava, primer mirant-me a mi i després al seu cap va deixar anar un, perdó , però tinc alguna cosa urgent que hauria de comentar-li.

De seguida vaig veure que no se sent còmoda que jo hi sigui present, però el gerent posa la mà damunt del meu braç evitant que m’aixequi i li contesta que pot parlar sense cap problema, ja que jo estic allà precisament per millorar alguns aspectes de l’empresa.

La secretària encara se sent més incòmoda però com en breu sabrem l’assumpte és urgent.

– M’acaben de trucar del col·legi perquè el nen ha caigut i s’ha trencat les dents, no sembla greu però si que està sangrant molt i em recomanen que el porti a urgències …

Noto com el gerent, que el tinc al costat i sens dubte l’ocasió li permet lluir-se, es posa dret i ràpidament s’acosta a la secretària dient-li que per descomptat vagi de seguida a buscar nen i que no es preocupi per la seva agenda que ja s’espavilarà. I que sobretot li informe més tard de com ha anat tot.

Amb una clara preocupació però sens dubte una mica més alleujada que feia una estona, s’acomiada donant dues o tres vegades les gràcies i surt del despatx.

El gerent em mira de reüll i acostant-se de nou a la taula comenta:

– M’agrada poder dir que sóc sensible amb els meus treballadors i que intento ajudar-los en tot el que puc.

Mentre esperava la meva aprovació, el vaig mirar als ulls i no vaig poder evitar fer-li la pregunta.

– Com es diu el seu fill?

– Com?

– Com es diu el fill de la teva secretària?

– No ho sé.

Intencionadament vaig mantenir un incomodíssim silenci … ..fins que no em vaig poder reprimir més.

– Hauria de saber-ho.

– Efectivament, quants anys fa que treballa amb tu, que és la teva secretària?

– Treballa amb nosaltres fa quatre anys i que és la meva secretaria en fa gairebé dos.

– Tranquil, podria ser molt pitjor, t’asseguro que he vist coses molt pitjors, però sens dubte et servirà de reflexió pel que ha succeït avui. La resposta que m’has donat abans era de “manual de relacions laborals pel Gerent d’avui dia”, ha resultat molt òbvia que era una frase apresa. Conèixer realment a la gent que treballa amb tu és molt important, però encara ho és més conèixer a la gent que treballa per a tu.

Et puc assegurar que els resultats cap l’empresa, a nivell motivació, resultats, ambient de treball, etc són gairebé màgics.

– Dedica un temps cada dia a reflexionar en el teu cercle més proper de col·laboradors (treballadors, però intentem treballar un nou marc mental, el nou paradigma), qui hauria de considerar-se un puntal en el teu dia a dia.

– Realitza una llista, actualitza-la si cal, tantes vegades com calgui.

– Interessa’t per ells, això passa per saber quan és el seu aniversari, per convidar-los a menjar o a esmorzar un dia. A preguntar com se senten a l’empresa, com pots ajudar tu directament com a Gerent en les seves tasques diàries.

– Una bona manera de fer-ho és preguntar, no busquis situacions complicades o utilitzis les reunions per a això. Sigues valent, les reunions són per a altres coses!

– Sigues empàtic, moltes vegades una cara diu molt, avui la teva secretària ha estat contenta no?

– Proposa accions perquè els aniversaris es coneguin i sigui l’empresa part partícip, “avui rosquilles gratis per l’aniversari de …”

– Premia la sinceritat, quan tothom et diu que tot és magnífic i meravellós sospita que alguna cosa no va bé, i a més tu no n’estàs assabentant.

– Sigues proactiu, les relacions humanes no funcionen per reacció.

– No ets el seu amic, ni una ONG, però si tens moltes eines amb les que pots millorar la vida dels teus treballadors (i la TEVA !!)